Ultratrail d'Ulldeter 2015
Ulldeter, dissabte 30 de maig de
2015. 50 km per endavant amb més de 3600 m de desnivell positiu.
A l’arribar al poble d’ Ulldeter
tots ens vam adonar que la climatologia ens respectaria, com a mínim al
començament, després d’una setmana on les previsions del temps indicaven que hi
havia probabilitats de pluja des de l’inici.
La sortida va ser a les 7 del matí,
segons l’organització, iniciàvem la cursa 277 participants dels quals només 182
la vam finalitzar dins de les 13 hores de temps límit.
La Ultra començava amb una pujada
de quasi 8 km, on passàvem dels 1262 metres d’Ulldeter als 2691 del pic de les
Borregues. El fet de conèixer aquesta ascensió de l’any anterior em va fer anar
força tranquil en tota aquesta part inicial.
La pujada es caracteritza, a part
de la duresa, per córrer en alguns moments al costat de vaques enormes i els seus vedells, fet que li
dona un toc molt diferent a d’altres curses.
Un cop a dalt, el terreny es feia
més corrible fins a una forta baixada que ens duia a l’avituallament del Coll
dels Tres pics i ràpidament fins al refugi de Coma de Vaca a 2000 metres
d’alçada.
Allà em vaig adonar que havia
anat massa tranquil en aquesta primera part i que havia d’ apretar si volia
arribar al primer tall horari, al kilòmetre 22, en les sis hores de temps
màxim. L’ascensió fins al Pic de Tirapits va ser molt exigent i el descens fins
arribar al coll de la Marrana, on hi havia el tall horari. Vaig haver de córrer
molt. Hi vaig arribar amb un tems de 5h 50m, molt just!
A continuació seguia la pujada
fins Bastiments a 2881 metres d’alçada. Va ser una ascensió lenta, però ja
sense l’ estrès del primer tall horari.
Un cop a dalt de Bastiments i
després de recuperar-me una mica va ser el moment on millor em vaig trobar de
la cursa. Després d’una darrera pujada més, vaig començar el descens fins a
Vallter on vaig recuperar molt temps gaudint moltíssim corrent per sobre
d’enormes pedres i finalment per un darrer tram de camp obert per les pistes
d’esquí de Vallter. Vaig arribar al tall horari de Vallter amb més de 30 minuts
de marge. Així que vaig poder dinar tranquil·lament i sortir per encarar les
pujades a Coma Ermada i Roca Colom amb forces.
La sorpresa va venir de la boira
que ens va dificultar molt la visió, sobretot abans de Roca Coloma. Allí ens
vam unir tres corredors per tal de sortir millor de la boira.
En aquesta part
vaig coincidir amb la Marina, una corredora de Manresa i un cop superada Roca
Colom vam començar el descens fins al Refugi de Jaume Ferrer junts per tal
d’arribar-hi abans de les 10 hores de límit. Així ho vam fer i amb 9h 35m hi
arribàvem.
Un cop superat aquest punt ja
sabien que arribaríem a la meta.
Degut a la boira es va suspendre
la pujada al Costabona i d’aquesta manera només quedaven 9 kilòmetres fins a
Ulldeter i teníem més de 3 hores per arribar-hi.
La darrera dificultat va arribar
a falta d’uns tres kilòmetres quan el cel ja no va aguantar més i va caure un
xàfec a sobre dels corredors que encara quedàvem en cursa! Una manera
refrescant d’acabar la meva primera Ultra!
